Sinopsis:

Ser vulnerable no és el mateix que ser dèbil.

Hi ha gent que intenta mostrar-se invulnerable precisament per protegir-se, per defensar-se de poder ser atacada en moments de debilitat o simplement en moments que mostren que no som infal·libles. Sembla una postura molt lògica, ja que la vulnerabilitat és la capacitat de ser ferit físicament o moralment. No obstant això, la lògica, curiosament, és el que menys funciona. I aquest cas, no crec que sigui diferent.

Algú que no es mostra vulnerable davant de cap circumstància, el veiem com poc humà, distant, allunyat de nosaltres. És com si la cuirassa que fa servir per protegir-se no ens deixés veure a la persona que hi ha darrere. Tanmateix, si la persona mostra la seva vulnerabilitat, podem arribar a identificar-nos amb ella, ja que mostra el seu costat humà, creant empatia, creant ponts intangibles de connexió entre persones.

Ser vulnerable no és el mateix que ser dèbil; simplement és admetre que som humans. És més, crec que admetre la nostra vulnerabilitat és un acte de fortalesa, de caràcter i de valentia.

Créditos:

Direcció artística, creació i interpretació: Roberto Olivan
Composició musical: Ramon Balagué
Assessor dramatúrgia: Marianne Van Kerkhoven
Disseny de llums: Robbie Boi, Marc Olivé i Roberto Olivan
Escenografia, disseny de vestuari, paisatges sonors i vídeo: Marc Olivé i Roberto Olivan
Assistència de producció i direcció tècnica: Robbie Boi